la llei de la vergonya arriba

Ho sento pels que no llegeixen francès.

 

Fédération des Associations de Solidarité avec les Travailleurs Immigrés

---

 

Non à la directive de la honte,
Non à l'Europe Barbelée

 

Le 21 mai 2008, un projet de directive sur la rétention et l'expulsion des personnes étrangères « dites directive retour »,  sera soumis au Parlement européen. Cette directive prévoit d'une part, une durée de rétention pouvant aller jusqu'à 18 mois, alors qu'en France elle est à l'heure actuelle de 32 jours. D'autre part, elle entend instaurer une interdiction de retour en Europe d'une durée de 5 ans pour toutes les personnes renvoyées.

Répondant aux ténors de « l'immigration choisie », l'Europe s'apprête donc à se doter d'un arsenal législatif sans précédent. La fermeture de ses frontières et le durcissement des politiques nationales en matière d'immigration ont condamné un nombre grandissant de personnes au statut de clandestin-e-s et/ou de sans papiers. Cet arsenal législatif ultra-répressif va frapper de plein fouet une population déjà en situation d'extrême précarité.
Encore une fois, seuls les volets répressif et sécuritaire déterminent les politiques européennes. Adopter la directive dite « retour » constituerait une véritable atteinte aux principes fondamentaux tels que le droit à la liberté et à la sûreté, ou l'intérêt supérieur de l'enfant (puisqu'elle prévoit également la détention des mineurs).

L'Europe ne peut ainsi officialiser l'intolérable. Elle ne peut porter atteinte au « droit de migrer», droit  pourtant garanti par les textes internationaux. Elle ne peut criminaliser des êtres humains dont le seul tort aura été d'exercer une liberté fondamentale « le droit de quitter son pays », telle que l'énonce la déclaration universelle des droits de l'homme!
 
La FASTI dénonce et condamne ces politiques de plus en plus liberticides et les dérives qu'elles pourraient engendrer dans des pays qui se réclament encore des droits de l'homme et du respect des libertés fondamentales.

La FASTI dénonce ces politiques qui visent à construire une Europe Barbelée, qui criminalisent et assassinent des populations étrangères présentes sur son territoire ou à ses frontières, qui exacerbent les tensions et constituent un terreau favorable au racisme et à la xénophobie meurtrière.

C'est pourquoi, la FASTI appelle le mouvement des ASTI et ses partenaires locaux (collectifs et autres associations,...) :

• à organiser une grande mobilisation devant les préfectures et/ou les centres de rétention 
  

le mercredi 7 mai 2008 à 18h ou;

•  à rejoindre le rassemblement européen contre la « directive de la honte »
  

à Bruxelles, mercredi 7 mai 2008  (à 12h30, place Schuman).

Des cars sont prévus au départ de Paris à 7h45, à Porte de la chapelle (ligne 12) et le retour est prévu à 19h à Porte de la chapelle.

Merci de contacter au plus vite la coordinatrice séjour au 01 58 53 58 44 ou à [e-mail].

 

Un cafè Lillois

Dimarts prenia un cafè en un bar prop del centre de la ciutat francesa de Lille.

Sense esperar-ho una senyora de 74 anys, que estava a uns dos metres, començà a parlar amb la cambrera sobre la necessitat de revolta davant la política de M. Sarkozy. La senyora advertia que calia estar preparat per soportar els cop d'amatrelladora de la policia.

La senyora deia que les ametralladores de la policia sempre estan presents tot i que no les veiem. Jo vaig mirar-la i li vaig donar la raó.

Es va aixecar i em vingué a veure.

Vam xerrar una estona i em recordà que el seu pare sempre li deia quan ella era petita que només una vaga general permetria que ells visquessin millor. La seva mare, minyona en una casa de "senyors", li deia que el seu pare tenia perdals al cap i que sempre hi havia hagut rics i pobres i sempre n'hi hauria.

La senyora prometé a sa mare que un dia escriuria sobre la vida de minyona que havia viscut i que en tot cas potser sempre hi hauria rics i pobres però que ella no es conformaria de ser-ho i per poc que pugués diria que ser pobre no és divertit i que mai es cansaria de cridar als quatre vents que l'explotació existeix.

Així ho va fer el dimarts 22 d'abril en un cafè de Lille als 74 anys.

Maleît, doncs, el silenci dels que callen. 

 

Art en dissidència

Alguns no es conformen i diuen no en la seva pràctica pública. D'altres, avancen i es queixen en privat. En Goya- malgrat molts moralismes- decidí dissidir en públic i denunciar a aquells que, potser es queixen en privat, però en públic somriuen i caminen mentre vagin tirant en aquest aiguafort que es diu "La corrección".

Goya, chapeau.

 

 

PS: En aquesta categoria que he creat: "arts en dissidència" anireu trobant artistes dissidents. S'accepten propostes.

retencions, detencions, abusos

Jeudi 17 avril 2008, mis à jour à 18:44
Cinq policiers en garde à vue pour violences sur des étrangers
Reuters

Cinq policiers, dont un commissaire, ont été placés en garde à vue à l'Inspection générale des services (IGS, la police des polices) après des incidents survenus dans un centre de rétention pour étrangers en instance d'expulsion à Vincennes le 11 février, apprend-on de source policière.

Une enquête préliminaire avait été ouverte par le parquet de Paris en raison d'allégations de violences. Les policiers avaient fait usage de pistolets "tasers", des armes à impulsion électrique. L'intervention de la Brigade anti-criminalité (BAC) a été filmée par des caméras de surveillance.

L'intervention des policiers faisait suite à des échauffourées dans plusieurs centres de rétention. Les organisations de défense des étrangers assurent que ces échauffourées sont liés à l'intensification des opérations d'expulsion d'étrangers en situation irrégulière.

Les centres de rétention seraient surpeuplés et la tension y serait de plus en plus vive, selon elles. Des objectifs chiffrés annuels d'expulsions ont été fixés à l'initiative du président Nicolas Sarkozy.

Thierry Lévêque

1 any

Moltes Felicitats president!

Aviat farà un any que molts molts francesos van decidir votar al Sr. Sarkozy per tal que fos President de la República.

Només pels menys informats diré que alguns dels arguments que corrien de boca en boca per recolzar Sarkozy eren del tipus:

1. " Home, es veu més sòlid que Segolène Royal".

2. "Home, és cert que té més bagatge que la Segolène"

3. "Home, és menys agressiu quan parla que la Segolène".

Bé, doncs ara ja portem un any de regnat i per celebrar-ho us proposo algunes dades interessants:

1. Eliminació de les ciències socials i humanes de l'organisme científic francès: CNRS.

2. Eliminació de llocs de professor a les escoles primàries i secundàries i reclutament de profes jubilats per cubrir les hores que els titulars no podran fer.

3. Establiment d'una cota d'expulsions d'immigrants a acomplir pels governadors civils de cada Regió francesa.

4. Reducció dels pressupostos de cultura i perill de desaparició d'òperes i teatres perifèrics.

5. Vaga dels treballadors dels hospitals públics per la reducció del personal.

6. Establiment de tests d'ADN com a part del procés de regarupament familiar.

7. Establiment del ministeri de la immigració i la identitat nacional.

8. Obligació pels immigrants de signar un contracte d'integració on se'ls obliga a seguir sessions de formació on se'ls informa que França és el païs del Drets de l'homme i que la igualtat i la llibertat ha de ser respectada pels immigrats- o sigui ja se'ls suposa dolents-.

9. encara queden 5 anys de Sarkozy.

Desitjo, doncs, que els mals del païs veí ens serveixin per no haver de celebrar a casa nostra aniversaris funestos com el que aviat viurem aquí a França.

Vive la République!

soroll

Avui sembla que és el dia mundial contra el soroll.

 Tschhhhh...

Sentint les notícies d'aquest matí m'ha semblat una bona idea de celebrar aquest dia. Trobo que el soroll està massa present, especialment, en el camp polític. Començo a estar cansat del soroll de declaracions sense sentit que es creuen en el meu camí i que són declaracions sense fons, sense res...soroll, soroll.

Ahir al vespre podiem veure a ARTE un programa especial sobre maig del 68. Vaig tenir la sensació que va ser un mes, el maig del 68, amb molt de soroll, soroll contra l'ordre establert, soroll contra els tabús, les repressions...molt soroll que es quedà, en això, soroll.   

Em penso que per molt dia mundial contra el soroll seguirem tenint soroll durant molt de temps. Tanmateix, posats a tenir soroll, no podriem triar quin tipus de soroll volem. Soroll per soroll prefereixo el del maig del 68 que el de la classe política. almenys al maig del 68 el soroll s'escapava de les boques, era un soroll espontani que cercava quelcom, ni que fos matusserament. El soroll de la classe política que tenim és un soroll de despatx, calculat i que no cerca res més que mantenir-se dins la remor de les declaracions.

Tschuuuuuuuuuu...

 

Menjar?

Sembla que els preus dfels aliments bàsics no paren de pujar des de fa un temps.

Aquesta pujada, mundial, té més conseqüències a països com Haití que en d'altres llocs.

Per què pugen els preus dels aliments? algú ho sap?

Algunes pistes:

1. Crisi financera mundial?

2. Capital inversor que cerca nous objectius per invertir?

3. Inversions en els productes bàsics com a opció?

Són algunes pistes que caldrà explorar. I amb tot això, els agricultors de totes bandes es queixen que els marges de benefici es redueixen per ells. A on van els nous marges sortits de l'augment dela preus?

Res, que no ens en sortim. Ara que vendre pisos i cases ja no sembla- dic sembla- ser tan atractiu- no oblidem que només han tancat les petites agències d'especulació- ara els aliments no poden fallar als inversor i és que fins a dia d'avui menjar si que no podem deixar de fer-ho.

Si tot segueix així, i la pluja no continua a Catalunya no només beure serà difícil, sinó que menjar- almenys bé- també ho serà.

Ah! disculpeu ho serà per alguns, d'altres poden seguir menjant dinars i sopars a restaurants que fan pagar el cobert a 300 o 400 euros- i estan plens- i bebent aigües d'ampolla que es paguen a 10 euros l'ampolla.

 Ei! però no worries, allò més important segueix essent si el MAs s'enten amb el Montilla o no, o si votarem a en Bono com a president del congrés, o si demanem la dimissió del Conseller de medi ambient o si el barça està en crisi.

Mentre hi hagi circ l'especatcle continua. 

Descansin en pau

El dia 7 d'abril se celebrà erl 14è aniversari del començament del genocidi tutsi a Rwanda.

Per celebrar-ho activistes han omplenat de tinta vermella les font de la plaça del Trocadero a París.

Aquesta tinta no era per recordar el genocidi si no que tenia com objectiu recordar que la sang vessada al 1994 tingué com a còmplice al govern francès del moment.

Sembla que el gpovern francès mantenia una forta relació amb el govern rwandès del moment i evitar intervenri durant el genocidi per raons completament desconegudes malgrat els avisos que tenien de la inevitable massacre que es preparava.

Amics, doncs, de corvata i palau felictats per aquest aniversari gloriós. (Per cert, nomñés és un de tants dels que podem celebrar aquí a França: guerra d'Argèlia, assassinats de manifestants immigrants al 1982, tres morts en el darrer mes de sense papers intentant escapar a la policia).

 

vive la République!

La recerca

Ahir vaig estar a una assamblea general del meu laboratori de recerca, que és un laboratori que pertany al CNRS- CSIC espanyol-.

Bé, doncs, gràcies de nou al nostre amic M. Sarkozy la reunió va consistir en cercar arguments per organitzar la resistència a la nova llei del govern Sarkozy que preveu eliminar els centres de recerca en ciències socials i humanes del CNRS.

La idea del gran Sarkozy és que les ciències socialsd i humanes no són rentables i cal que deixin de formar part del centre de recerca científic francès i que passin a formar part de les universitats.

Els que treballeu al nostre estimat païs ja sabeu el que això significa:

 

1. Es fa recerca quan es pot, quan les tasques administratives i pedagògiques et deixen 8o sigui a les vacances)

2. El finançament cal cercar-lo entre els pocs diners de la universitat i a fora (ajuntaments...) Per tant, recerca condicionada i molt sovint lligada a fer informes per les administracions.

3. La mort d'una reflexió a nivell nacional sobre les problemàtiques de recerca.

Res, era trist veure gent ficant-se les mans al cap, amb gest abatut veient el que sembla inevitable: el final de la recerca en ciències socials independent i en bones condicions.

Bravo! de nou M. Sarkozy!

Ep! segur que a Catalunya seguirem l'exemple, oi que si! vinga! 

juguem?

Va un juguesca!

 Us proposo de contar quantes vegades sortirà a qualsevol mitjà de comunicació català la lluita dels sense-papers i de les organitzacions anti-racistes contra la política anti-immigració del Ministre del govern Sarkozy Hortefeux.

Després us proposo que contem quantes vegades sentirem parlar del Sarkozy i França.

Em jugo un sopar amb tots els que contesteu que el resultat serà: 0 vegades lluita anti-racista i entre 5 i 10 vegades notícies relatives al govern Sarkozy.

 

Si això es confirma ja sabeu, la democràcia no passa pels mitjans de comunicació. Més aviat si això es confirma vol dir que els mitjans són l'antitesi de la democràcia.