Silenci

Silenci 1:

En una conversa en amb professors del Departament de la Universitat un professor defensà la colonització francesa a Africa pels fruits que aquesta havia aportat als africans, especialment pel que fa a una llengua comuna- el francès- a diferents països. Jo vaig dir-li que aquesta idea era com dir que si jo anava a la presó i allí i feia un amic, haver anat a al presó era positiu car havia fet un amic. El professor en qüestió es va enfadar i marxà dient que aquests símils eren ideologia pura i que davant d'aqixò preferia cloure la conversa, de manera unilateral. Es a dir, imposava el silenci com els seus avanat-passats l'havien imposat a Africa. Silenci.

Silenci 2:

 La directora del Departament de la mateixa universitat en un consell d'aquells que es permeten de donar consells als joves em digué que davant d'un conflicte existent en el Departamenty el millor que jo podia fer era callar car jo era jove i més valia no manifestar allò que pensava car en el futur això seria negatiu per la meva carrera. Silenci.

Silenci 3:

Cada silenci imposat és un silenci assassí i una manifestació dels pilars del poder. Es en el silenci on el poder exerceix la seva força car el silenci consenteix i deixa pas a aquell que per raons múltiples pot parlar. La seva paraula esdevé l'única paraula, la paraula que a falta d'una altra paraula queda com l'única que s'ha dit i, per tant, l'única que compta.

Silenci.