Distàncies

Ahir la selecció espanyola de futbol s va classificar per la final de la Eurocopa.

Ja ho sabieu no? bé.

El tema és que jo m'ho vaig mirar amb distància i tranquil-litat amb la passió d'aquell que veu jugar un conegut en un partit de qualsevol esport. He dit conegut.

Un cop el partit finalitzat vaig rebre dos sms. el primer deia. "Viva España· i el segon "Felicidades, ya falta poco para la victoria, Animo".

El primer arribava des d'argentina i el segon des de Croàcia.

El curiós no és l'origen sinó que les dues persones rene persones amb qui no tinc una especial amistat. La prova és que m'envien sms per felicitar-me per una cosa que no em provoca una alegria especial.

Això em va fer pensar que el futbol a nivell internacional jugaun paper de reanimador de lligams prduts en l'espai. Uns lligams propis d'un món globalitzat definits per amistats molt puntuals en el temps, curtes vaja, però que es mantenen en la memòria.

Aquestes amistats es mantenen en el record i sobreviuen per associacions paradoxals. Així, les persones amb qui has compartit un moment curt de la teva vida s'emocionen, ni que sigui poc car envien sms cars, més que el suposat interessat.

La distància crea emocions en decalatge paradoxals i fa reviure amistats que ja no ho eren.

Curiós no? el món global crea relacions ben extranyes on fins i tot els europeus de futbol hi tenen un paper.

Ostres! quin món més extrany!