Distàncies

Ahir la selecció espanyola de futbol s va classificar per la final de la Eurocopa.

Ja ho sabieu no? bé.

El tema és que jo m'ho vaig mirar amb distància i tranquil-litat amb la passió d'aquell que veu jugar un conegut en un partit de qualsevol esport. He dit conegut.

Un cop el partit finalitzat vaig rebre dos sms. el primer deia. "Viva España· i el segon "Felicidades, ya falta poco para la victoria, Animo".

El primer arribava des d'argentina i el segon des de Croàcia.

El curiós no és l'origen sinó que les dues persones rene persones amb qui no tinc una especial amistat. La prova és que m'envien sms per felicitar-me per una cosa que no em provoca una alegria especial.

Això em va fer pensar que el futbol a nivell internacional jugaun paper de reanimador de lligams prduts en l'espai. Uns lligams propis d'un món globalitzat definits per amistats molt puntuals en el temps, curtes vaja, però que es mantenen en la memòria.

Aquestes amistats es mantenen en el record i sobreviuen per associacions paradoxals. Així, les persones amb qui has compartit un moment curt de la teva vida s'emocionen, ni que sigui poc car envien sms cars, més que el suposat interessat.

La distància crea emocions en decalatge paradoxals i fa reviure amistats que ja no ho eren.

Curiós no? el món global crea relacions ben extranyes on fins i tot els europeus de futbol hi tenen un paper.

Ostres! quin món més extrany!

Fins quan?

Ara si que ja ho tenim aquí!

 No només ens permetem parlar d'immigració elegida, és a dir, agafem aquelles persones que ens són útils i negeum el dret de residència a la resta, sinó que ara ja explícitament ja els podem tancar fis a 18 mesos, als immigrants, en centres de retencio.

 Es a dir, com el blat o tot altre bé sotmès a les lleis de mercat, els immi8grats són una mercaderia més que podem emmagatzemar fins que sigui necessari treure'ls al mercat.

L'Evo Morales es queixa d'aquesta nova directiva europea. La llàstima és que aquestes polítiques hauràn de portar per dignitat a l'odi dels immigrats cap les societats d'arribada-explotació. Un odi que es materialitzaràs sens dubte en les relacions personalsm quotidianes.

Bravo de nou a tots i totes els que han votat, recolzat la nova directiva europea relativa a  la immigracó.

 

La propera directiva podria plantejar-se de congelar immigrantsen reserves i descongelarl-los quan el mercat els necessiti, o potser, lobotomitzar-los i fer que no tinguin pensament propi per tal que treballin millor, no? què en penseu? Bona idea no?

Vida i mort

L'altre dia en ple metro parisi un senyor anava recolzant-se per les parets i caient tot gemegant.

El senyor en un moment precis es posà la mà al cor i cridà fort com si d'un atac sobtat de cor es tractés.

De sobte, dos o tres viatgers correren cap al senyor i deixant de banda tots els protocols de formalitat propis del pais intentaren ajudar-lo. Un, inclus, l'agafà en braços saltant-se el tabu del contacte corporal tan extés per aquestes contrades.

 

Aquest esdeveniment em va fer pensar que per un moment la vida emergia en el metro parisi. Per un moment,  protocols de formalitat,  codis d'educacio, tabus desapareixien. La fredor habitual moria per deixar pas a la vida. 

La llàstima és que aquest moment de vida apareixia en el moment de la mort.

Em sembla que cada cop més estem propers a la vida només en moments o situacions extremes, només qun la mort se'ns apropa.

Ostres! i si decidissim apropar-nos a la vida abans que la mort truqui a la porta?

La mort no truca mai dues vegades, una li es suficient.

 

Silenci

Silenci 1:

En una conversa en amb professors del Departament de la Universitat un professor defensà la colonització francesa a Africa pels fruits que aquesta havia aportat als africans, especialment pel que fa a una llengua comuna- el francès- a diferents països. Jo vaig dir-li que aquesta idea era com dir que si jo anava a la presó i allí i feia un amic, haver anat a al presó era positiu car havia fet un amic. El professor en qüestió es va enfadar i marxà dient que aquests símils eren ideologia pura i que davant d'aqixò preferia cloure la conversa, de manera unilateral. Es a dir, imposava el silenci com els seus avanat-passats l'havien imposat a Africa. Silenci.

Silenci 2:

 La directora del Departament de la mateixa universitat en un consell d'aquells que es permeten de donar consells als joves em digué que davant d'un conflicte existent en el Departamenty el millor que jo podia fer era callar car jo era jove i més valia no manifestar allò que pensava car en el futur això seria negatiu per la meva carrera. Silenci.

Silenci 3:

Cada silenci imposat és un silenci assassí i una manifestació dels pilars del poder. Es en el silenci on el poder exerceix la seva força car el silenci consenteix i deixa pas a aquell que per raons múltiples pot parlar. La seva paraula esdevé l'única paraula, la paraula que a falta d'una altra paraula queda com l'única que s'ha dit i, per tant, l'única que compta.

Silenci.

 

Visats pels europeus

Visca!! l'Evo Morales ha proposat d'establir visats pels euroepus que vulguin entrar a Bolivia.

 Seguramnet, alguns diran que és una lmesura populista i que seria millor negociar que fer mesures de força.

a mi em sembla, que la politica s'ha de fer des del nivell més petit fins al més global. aixi que el Sr. Rovira que vagi a Bolivia i es trobi que no pot entrar al pais serà un bon exercici per uns ciuatadans que ens hem acostumat a viure amb el sentiment que el mon és nostre, que tot va bé i que tenir centres de retencio d'immigrats al costat de casa és normal.

 Visca Evo! i visca totes les barreres que els febles posin, ni que sigui per dignitat.

La justicia com l'energia, ni se crea ni se destruye, es transforma.

Gratis

L'altre dia veia un anunci que si anaves a un lloc a una hora et donarien un regla gratis.

El tema és que sense dubte el gratis significava esperar moltes hores fent cua per obtenir el regal en qüestió.

 Vaig veure la cua.

Això em va fer pensar que poc a poc ens donem gratis, el nostre temps, la nostra il-lusió, la nostra energia gratis.

Cada cop estem més preparats per creure que tot allò on no paguem amb diners és gratis.

Oblidem que som un cos i una ànima i som capaços de passar una o dues hores esprant per tal de rebre un telefon mòvil "gratis" o una agenda "gratis". Hem esdevingut gratuits de cara al mercat fins al punt que els publicistes s'atreveixen a dir que esperar el temps que faci falta de peu per obtenir quelcom és gratis.

Esperar de peu hores per rebre quelcom que no sabem no és gratis car implica vendre el nostre temps, cos i ànima per un objecte que no necessitàvem fins que ens varen anunciar que seria gratis.

Com deia la meva àvia: "ai fill, de gratis no hi ha res! en aquest món ningú no regala res!".

 Quanta raó tenia, no?

Nos estan embaucando! al loro!