Sempre

Aquests dies estic passant el temps intentant veure qui ha pensat i decidit sobre les polítques socials Europees als anys 80.

Resulta que tenim, d'un cantó, ex-alumnes de la Universitat Catòlica de Lovaina i, per l'altra, ex-alumnes de l'ENA, Escola d'èlit francesa.

Els primers des d'un pensament catòlic progressista però moderat- és a dr ni Marx ni Hayek- i de l'altra racinalistes purs que creuen en la planificació com a solució a qualsevol problema. ERn tot cas, tots classes mitges i altes al poder.

Les decisions preses per aqests poderosos quan miro al meu voltant la veritat és que no veig en què han portat a una societat més lliure, feliç i plena de ganes de viure.

Al mateix temps, estic segur tmbé que si no haguéssin decidit res les coses potser serien pitjors.

En tot cas, sempre són els de sempre els que decideixen i sempre em sembla veure que sempre hi ha gent infeliç, estressada i castigda pel viure.

I si els de Sempre se n'anéssin i deixessin que els de mai diguessin la seva?