violències

Darrerament em trobo molt sovint amb una frase que és: " No passa res, si no et convé ho deixes estar i ja està"

Aquesta frase me la diuen quan explico la meva voluntat de continuar una lluita contra algú per accions o paraules injustes.

A mi em sembla que quotidianament vivim una violència exercida per altres persones que és intolerable i que aguantem sense problemes.

Aquesta violència quotidiana pot ser exercidaper la família, amics, enemics, companys de feina...

Una violència que pot passar per una despreocupació absoluta dels altres envers els problemes que vivim, una manca d'escolta, una negació d'aquests problemes o un simple: " No passa res, deixa-ho estar".

Es una violència que consisteix en mirar cap a una altra banda quan mirar cara a cara un problema és més costós que girar el cap i mirar cap a un altre lloc.

La lògica del cost/benefici aplicada a les relacions amb els altres.

Em sembla que aqesta violència del "deixa-ho estar" significa la penetració o violació final del capitalisme dins allò més íntim dels individus: la solidaritat, l'ajuda d'uns als altres, l'escolta sincera...

Ben aviat ho deixarem estar tot i ben aviat no tindrem res més que una dignitat absent, una hipoteca present i una família decadent. Ah! això si! sempre ens quedarà l'emoció que proporciona el saber que Macintosh treurà un nou telefon al mercat o que el Barça ha fitxat un nou crack.  

Ashame

Today is one of the worst days of this year 2008.

Today officially Euroepan Union through its French presidence has reach the new agreement on immigration in Europe.

This agreement establishes without any shame that Europe will choose its immigrants depending on its workforce needs!

That means, that Europe decided to anounce explicitely that Europe is not a political space based on the promotion of freedom, equality and human rights, but that Europe is a market which needs underlie political action. In other words, Europe is a Company not a political area.

More than that, Europe is a huge company which reject people who wants toi come because they are not useful for their workmarket.

Can you imagine for a moment to think in working or living in a nother country and be forced to wait if ou are useful or not in order to be accepted.

Europe, under french presidence, is becoming a pretentious political area.

Unfortunately, all of us will pay in the future this attitude.

Today I'm ashame of being european and feel sad because our future will be dark.

democràcia informativa

Vinga ja som a l'estiu! Es el moment de fer un test refrescant i lleuger per passar el temps.

Us proposo de respondre a les preguntes que segueixen per saber, en funció de les respostes, la salut de la democràcia informativa:

1. Quantes vegades ha ganayat Rafael Nadal Roland Garros?

2. Quantes persones han mort en els centres europeus de detenció per immigrants aquest any?

3. Quan va ser la darrera vegada que Espanya va guanyar una Eurocopa?

4. Quines són les probabilitats de sobreviure d'un immigrant que vol travessar l'estret de Gibraltar?

5. Qui és l'esposa del President Sarkozy?

6. Quines són les bases ideològiques del programa de govern del programa de Sarkozy?

7. On són els propers jocs Olímpcs de 2008?

8. On es troba la seu del Fons Monetari Internacional?

9. Quin és el darrer fitxatge del Barça?

10. Qui és el president D'Amnistia Internacional?

Què? aposto qe domineu les respostes de les preguntes que corresponen als números imparells i ni puta idea de la resta, i això que sou gent amb estudis universitaris, no? imagineu la resta del poble que resta ignorant.

Bon estiu       

Sempre

Aquests dies estic passant el temps intentant veure qui ha pensat i decidit sobre les polítques socials Europees als anys 80.

Resulta que tenim, d'un cantó, ex-alumnes de la Universitat Catòlica de Lovaina i, per l'altra, ex-alumnes de l'ENA, Escola d'èlit francesa.

Els primers des d'un pensament catòlic progressista però moderat- és a dr ni Marx ni Hayek- i de l'altra racinalistes purs que creuen en la planificació com a solució a qualsevol problema. ERn tot cas, tots classes mitges i altes al poder.

Les decisions preses per aqests poderosos quan miro al meu voltant la veritat és que no veig en què han portat a una societat més lliure, feliç i plena de ganes de viure.

Al mateix temps, estic segur tmbé que si no haguéssin decidit res les coses potser serien pitjors.

En tot cas, sempre són els de sempre els que decideixen i sempre em sembla veure que sempre hi ha gent infeliç, estressada i castigda pel viure.

I si els de Sempre se n'anéssin i deixessin que els de mai diguessin la seva?