Jo

M'aixeco del llit i a la ràdio un expert en somnis, amb un to grandiloqüent, comença a explicar el sentit dels somnis que els oidors li expliquen.

No puc més, ja n'hi ha prou!

Em sembla que un dels senyals més grans de la misèria humana que vivim és l regnat dels experts del "jo". Experts de tot tipus, en somnis, en benestar, en teràpies corporals...Experts que han guanyat un lloc social preponderant i que es permeten d'ocupar minuts de ràdio i TV públiques amb un to dels qui se saben molt importants.

Aquests experts almenten l'ansia de coneixement sobre el "jo" que ens caracateritza i, amb el ñateix moviment, esborren les possibilitats de oneixement sobre els assumptes col-lectius. Així, mentre aprenem el significat d'una serp en un somni desaprenem la complexitat del conflicte a Georgia o ens empassem la comèdia més gran del darrer any: Co la Xina ha pogut organitzar uns Jocs olímímpics- que a més guanyarà-.

Aquesta civilització del "jo" no només ens torna egocentrats, sinó que elimina qualsevol possibilitat de revolta davant d'un món que esdevé insuportable.

Sabem molt sobre nosaltres i res sobre els altres.

Morirem havent entès el sentit de la nostra mort i havent contemplat amb placidesa els mecanismes causants de patiment de miliers de persones- els JJOO de Pekin?-.

Ei! però allò més important es conèixes a un mateix, no?

Us deixo, vaig a intentar entendre per quina raó escric el que escric- això si mentro emmiro el melic no podré escriure-.

Mort

Aquests dies la mort no està lluny.

Es un moment de silenci i de grup on les emocions regeixen el dia a dia.

En el moment de la mort sovint la gent s'apropia el mort per una causa o una altra, la seva memòria, la seva empresa...i es recorda el mort pel que va fer.

En aquest sentit, aquests dies amb la mort d'un gran poeta palestí el govern d'aquest país ha volgut proclamar-lo el poeta de Palestina.

Per sort, el mort que en vida ja havia entès que els vius sempre intenten apropiar-se de tot va deiar ben escrit que ell no era el poeta de cap poble i que l'himne de Palestina no era la música que ell volia pel seu enterrament. En tot cas, no l'himne de Palestina oficial ja que per ell l'únic himne palestí era el so del vent passant entre les oliveres.

Un himne que no té nació ni fronteres sinó que només necessita de la capacitat de poder sentir el vent acaronant les fulles d'una olivera.

Visca la poesia.